A Catalunya, una part important dels clients busca i navega en castellà, i una altra part ho fa en català. Triar només un idioma per a la web vol dir descartar, sense voler-ho, una part del mercat local.
Si la web és només en català, els clients que busquen a Google en castellà ("diseño web Girona", per exemple) no et trobaran encara que la teva web parli exactament del que necessiten. Si és només en castellà, passa el mateix amb qui busca en català. En cap dels dos casos perds per qualitat, perds per idioma.
Les traduccions automàtiques sonen forçades i sovint s'equivoquen amb expressions locals. Una traducció revisada per una persona transmet la mateixa professionalitat en tots dos idiomes.
Sense aquesta configuració tècnica, Google pot confondre's i mostrar la versió equivocada a cada usuari, o penalitzar el contingut duplicat entre idiomes.
L'usuari ha de poder canviar d'idioma en un clic des de qualsevol pàgina, i la web hauria de recordar la seva preferència en tornar a navegar-hi.
No n'hi ha prou de traduir el text visible: els títols i meta descripcions que apareixen a Google també han d'estar en cada idioma per posicionar correctament en tots dos.
No és recomanable. Un traductor automàtic (com el de Google integrat en alguns webs) sovint tradueix malament expressions locals i Google el penalitza en SEO respecte a contingut traduït i revisat per una persona. Val més tenir menys pàgines ben traduïdes que totes traduïdes malament.
Requereix una mica més de configuració (etiquetes hreflang perquè Google sàpiga quina versió mostrar a cada usuari), però ben fet no perjudica el posicionament. Al contrari: dobla les combinacions de cerca en què pots aparèixer.
Llegeix també
SEO local: guia completa per a negocis →